Ells

Són distints, irrepetibles, al principi...al principi sembla que se't vagi acabar la paciència, i si, arriben a fer-te sortir de les teues casilles, que inhales el bord per a cridar-los i dir-lis de tot...Però és irremeiable no sentir, que sense ells et falta una gran part de tu, és irremediable preguntar-te on estaries si no estiguessin, perquè si, són diferents, amb les seves manies, el seu diferent sentit de l'humor,i aquests gestos i tonteries que fan que pugues sentir el que probablement mai els diràs a tots junts, probablement perquè descobririen qui ets, en comptes de ser l´amiga que mai dirà el que sent ... Alguna cosa com... que els vols...si, que els vols...